Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 28 de juny del 2011

Persones amb dos cervells

L'epilèpsia és una malaltia que es caracteritza per crisis de curta duració en les quals hi ha una activitat neuronal anormal i excessiva. Hem d'imaginar el cervell com una xarxa de neurones interconnectades que reben, transmeten i generen estímuls electroquímics amb un cert ordre que ens permet funcionar de manera normal. En l'epilèpsia, aquests estímuls embogeixen i viatgen per diferents zones del cervell sense control, generant així moviments convulsius i tota la gamma de conseqüències neurobiològiques, cognitives i psicològiques relacionades.

Tenim una senyal elèctrica desbocada dins el cervell que va d'un lloc a un altre sense control. Normalment pot solucionar-se amb medicació, però en casos molt greus amb varis atacs diaris, és necessària la cirurgia. I una de les intervencions quirúrgiques utilitzades per a curar o pal·liar aquests casos tan greus tracta de seccionar el cos callós. Aquesta part del cervell és la que uneix els dos hemisferis, el dret i l'esquerre, de manera que literalment estàs dividint el cervell en dos, aquesta persona té dos cervells separats.



Arribats a aquest punt cal fer alguns apunts. Per començar s'ha de tenir present que l'hemisferi dret controla la meitat esquerra del cos i viceversa, de manera que el que veiem amb l'ull dret o toquem amb la mà dreta és interpretat per l'hemisferi esquerre. L'altre punt és que l'hemisferi esquerre és el responsable del llenguatge, mentre que l'hemisferi dret té funcions més motores relacionades amb el moviment. Aquestes diferencies entre hemisferis no són un problema en una persona normal perquè la informació circula lliurement d'un hemisferia a l'altre, però si tallem aquest fluxe d'informació què és el que passa?

Això es va preguntar Roger Sperry i va decidir dur a terme experiments com els que explico a continuació amb pacients epilèptics sotmesos a la cirurgia que els seccionava el cos callós:

El més bàsic consisteix en posar un objecte a la mà dreta del pacient sense que el pugui veure i se li demana que el descrigui, el pacient ho fa sense problemes. En canvi si se li posa a la mà esquerra el pacient és incapaç de descriure l'objecte. La mà dreta envia la informació a l'hemisferi esquerre que és l'encarregat del llenguatge, per això pot descriure el que està tocant, però la mà esquerra està enviant la informació a l'hemisferi dret que no controla la parla i per això no pot dir el que està sentint a la mà.

Els ulls estan connectats d'una manera una mica més complicada. La part esquerra de la retina d'ambdós ulls (la que veu les coses situades a la nostra dreta) envia la informació a l'hemisferi esquerre i viceversa. 



Així doncs, en aquests pacients se'ls projectava en una pantalla dos objectes, una pilota situada a l'esquerra i un llapis situat a la dreta. D'aquesta manera, la pilota era captada per la part dreta de la retina dels ulls i l'hemisferi dret sabia que havia vist una pilota, en canvi l'hemisferi esquerre només rebia la informació d'haver vist un llapis. Aleshores se li demanava al pacient que digués el que havia vist i a la vegada agafes l'objecte que havia vist de sobre la taula. El resultat és que la persona deia que havia vist un llapis mentre que amb la mà esquerra agafava la pilota de sobre la taula.

En el video veiem una variant de l'experiment anterior. Està en anglès però és curt i bastant gràfic.




En aquest cas es demana al pacient que digui el que ha vist mentre que amb la mà esquerra ho dibuixa (una habilitat controlada per l'hemisferi dret). Veiem com el pacient dibuixa el que apareix a l'esquerra de la pantalla mentre que només pot descriure el que apareix a la dreta. És més, és incapaç de descriure el que està dibuixant fins que no veu i reconeix el seu propi dibuix.

I com aquests experiments, molts més on s'intentava entendre el funcionament dels dos hemisferis. Per exemple demanant que el pacient montés un puzzle amb la mà dreta, però inevitablement sempre acabava ajudant-se de la mà esquerra ja que l'hemisferi dret que la controla domina molt millor aquest tipus de tasques.

Afortunadament no hi ha gaires situacions en el dia a dia similars a les exposades en els experiments i aquestes persones poden fer una vida prou normal. Però gràcies a aquests experiments es va aprendre molt sobre les funcions dels dos hemisferis del cervell i és que tractant-se d'un òrgan tant important i delicat, val més no tocar-lo massa i aprofitar les lesions o les intervencions quirúrgiques necessàries per aprendre'n tot el que es pugui.

1 comentari: