Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 31 de maig del 2011

Les veritats de l'homeopatia

L'homeopatia és una ciència pseudociència de ¿medicina? alternativa inventada pel senyor Samuel Hahnemman a principis del segle XIX. Cal recordar que en aquella època encara no s'havia establert la ciència com a base de la medicina, es considerava un art, i de fet, anar al metge acostumava a ser més perillós que quedar-se fent repòs al llit.

En què es basa doncs l'homeopatia? En uns principis fonamentals que us presento a continuació. (Us prego serietat, res del que escric a continuació és broma, està extret de definicions d'homeopatia fetes pels mateixos homeòpates).

1- Principi de similitud

Per a ser un bon homeòpata, primer de tot has d'investigar. Com? Agafant pacients sans i donant-los-hi, per exemple, arsènic. Observem la simptomatologia, en aquest cas, vòmits, dolor abdominal i diarrea (deixant de banda la mort). Ho anotem a la llibreta.

A continuació, quan ens arriba un pacient malalt de gastroenteritis a la consulta, observem els seus símptomes. Si aquests coincideixen amb els símptomes provocats per una intoxicació amb arsènic en una persona sana, ja ho tenim, al pacient malalt li hem de donar arsènic!

Apunt: Cal recordar que és per curar el pacient, no per matar-lo ni per augmentar els seus símptomes.

2- Dilucions

El segon principi de la homeopatia et diu: No, encara no li donis al pacient aquesta substància que provoca els seus mateixos símptomes. Primer de tot has de diluir una part d'arsènic en 9 parts d'aigua i repetir el procés entre 20 i 30 vegades (en alguns casos fins a 50.000 vegades). Finalment, administrar-li al pacient.

Apunt: Quan repeteixes aquest procés 23 vegades queda una sola molècula d'arsènic en 1 seguit de 23 zeros molècules d'aigua. D'això se'n diu el límit d'Avogadro. En definitiva, no hi queda arsènic.

3- Potència

Finalment, quant més dilueixis el component actiu, més potent serà la preparació homeopàtica.

En resum, quan ens ve un pacient malalt li donem el mateix que provoca els seus símptomes diluït fins que no queda res d'aquest component, i com menys component quedi, més potent serà la preparació.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
(Ara us deixo uns minuts perquè us torneu a encaixar les mandíbules o us recupereu dels atacs de riure)
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Un cop sabem en què es basa l'homeopatia, analitzarem algunes de les seves veritats. És important tenir present que no hi queda principi actiu a causa de les dilucions, el que et prens és bàsicament, per exemple, una pastilla de lactosa (un sucre).

10 veritats dels productes homeopàtics:

- No tenen efectes secundaris.

- No interaccionen amb altres medicaments.

- Els poden prendre nens i embarassades.

- Pots prendre alcohol durant el tractament.

- Pots conduir mentre segueixes el tractament.

- No provoquen adicció.

- No caduquen.

- No poden provocar-te sobredosis.

- No donen positiu en controls de dopatge.

Sí, tot això és cert i ho trobareu en els prospectes d'aquests productes. Evidentment que és cert, si no estàs donant RES! No curen ni tenen cap efecte sobre l'organisme més enllà de l'efecte placebo. Són una gran estafa que buida les carteres de la gent i els impedeix de rebre el tractament adequat, la qual cosa pot suposar la mort en més d'un cas.

Per acabar us deixo amb el magnífic James Randi, un lluitador contra les estafes i la pseudociència, un mag que ensenya a la gent que la màgia no existeix. Ell explica millor i amb més gràcia el que us acabo d'explicar, val la pena.


BONUS --> Algunes perles extretes dels FAQ's de Calm's Forte, un preparat homeopàtic contra l'insomni i l'estrès.

Quan triga en fer efecte?
Calms Forte actua més ràpidament en algunes persones i pot trigar més temps en unes altres (Depèn de la son que tingui cadascú suposo). Per regla general calen uns 30 minuts perquè el medicament sigui completament absorbit per l'organisme i es comencin a sentir els efectes. Cal recordar que en casos crònics, un medicament homeopàtic pot trigar més de 5 dies en fer el seu efecte, però els resultats acostumen a notar-se en 1 o 2 dies.

(Vaja, que no saben quan actua, per si de cas es curen en salut. En casos puntuals calen 1 o 2 dies, just perquè el pacient recuperi la son. En casos crònics més de 5 dies, perquè com que no té cap efecte, difícilment curarà un cas crònic).

Puc prendre Calm's Forte durant el dia?
Pots prendre Calm's Forte en qualsevol moment del dia o de la nit. Pots prendre Calm's Forte de dia, de manera que el teu cos es repari a ell mateix durant el dia; aleshores seràs capaç d'adormir-te a la nit quan és l'hora natural d'agafar el son. Calm's Forte no és un sedant, de manera que te'l pots prendre de manera segura durant el dia.

(O sigui que si te'l prens de dia no fa res, i si te'l prens quan és l'hora d'anar a dormir, t'adormiràs... això és un miracle!)

divendres, 27 de maig del 2011

Endotòquia matricida

Com a éssers amb consciència, tendim a veure la vida des del punt de vista de l'individu, un error. Richard Dawkins revolucionava aquesta visió el 1976 amb un llibre, El gen egoïsta. La idea és que evolucionem no perquè l'individu visqui tant com pugui, sinó perquè els nostres gens se segueixin transmetent. Els gens són els que contenen tota la informació que ens conforma com a individus i com a espècie, ens utilitzen com a vehícle per transportar-los i per transmetre'ls, combinar-los, replicar-los, etc. 

On vull anar a parar? L'individu és prescindible un cop ja ha replicat i transmès el material genètic, per això l'evolució no s'ha preocupat de desfer-se de l'alzheimer, el càncer, el parkinson i altres malalties relacionades amb l'edat., fins i tot li són útils com a mètode d'eliminació selectiva d'individus "genèticament inútils". És més, no s'ha preocupat de que visquem més enllà de l'edat reproductiva, si no fos per la medicina i la higiene, viuríem 30 o 40 anys, el temps necessari per a ser reproductivament útils.

Aquest drama vital s'accentua en algunes espècies de nemàtodes. Els nemàtodes són, per entendre'ns, "petits cucs" pseudocelomats i representen un dels filums amb més espècies del regne animal.



Heterorhabditis bacteriophora és una de les espècies de nemàtodes entomopatògens (patogen d'insectes) que s'ha estudiat per a la regulació de plagues d'insectes. Recordo les classes pràctiques de biologia animal a la carrera en les que treballàvem amb aquest simpàtic cuquet. Seleccionàvem un mascle i una femella i els injectàvem en larves vives de papallona. Un cop dins, esperàvem 3 o 4 dies, dotant a la parella de la intimitat necessària, i en tornar ens trobàvem amb això:


Fins aquí, una larva menys i tot un arbre genealògic de nemàtodes a partir de la parella afortunada que es va reproduir dins la larva i la seva descendència es va alimentar d'aquesta per a seguir reproduint-se i alimentant-se sense parar. Impressionant, però... i si ens apropem més?


No, no són els nemàtodes dins de la larva. Són els fills nemàtodes movent-se dins de la seva mare. Estan alimentant-se dels òrgans de la seva progenitora i creixent dins seu. Aquest fenòmen s'anomena endotòquia matricida i sembla ser una adaptació biològica per assegurar la reproducció i supervivència dels nemàtodes entomopatògens o en situacións d'estrès. Els ous eclosionen dins de la femella (normalment hermafrodita) i els petits nemàtodes degraden l'interior de la seva mare, se n'alimenten i acaben sortint del seu cos per seguir amb el cicle vital.

La mare ha viscut per reproduir-se, ha mort per assegurar la supervivència de la descendència, l'individu perd, l'espècie guanya i els gens se surten amb la seva, segueixen existint. Només som els vehícles per satisfer l'ambició d'una petita (i meravellosa) molècula anomenada DNA.

Benvinguts!

Hola i benvinguts! Sóc en Marc, un jove llicenciat en biotecnologia, algú que pensa que tot científic ha de saber de literatura, art i història. Ateu i escèptic fins al moll de l'os, defensor del pensament crític i enamorat de la realitat. Crec que (m'aixeco) Richard Feynman defineix molt millor la manera en que penso i veig el món:

 

Així doncs, he decidit escriure un blog amb l'esperit de fer arribar al món (o a algú) aquesta manera de veure i d'explicar l'univers. El títol del blog, Portes lògiques, fa referència a com hem traslladat a la computació el funcionament del pensament lògic i racional i per això em sembla quelcom representatiu d'aquesta manera de pensar. 

Aniré publicant sobre temes diversos, que em semblin interessants, segurament relacionats sempre amb la ciència, que és el que m'apassiona, però no excloc res. Endavant, espero que ho gaudiu!