Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 20 de juny de 2011

Per què no perdrem el dit petit del peu?

L'evolució és un concepte que tothom coneix i que, tot i això, la gran majoria de gent interpreta de manera errònia. Hi ha certa tendència a pensar que es tracta d'un procés intel·ligent que promou els canvis en funció de la necessitat. Com si una ment superior que alguns anomenen Déu i altres, mare naturalesa, es mirés un animal, analitzés les seves necessitats, i li afegís ulls, urpes, apèndix varis, etc, mentre que amb l'altra mà li va traient totes les parts inútils. 

Aquesta idea condueix a comentaris com els següents, que se senten molt sovint: Els humans acabarem perdent el dit petit del peu, l'apèndix desapareixerà perquè és inútil, el cap se'ns farà gran per albergar cervells majors i més intel·ligents, perdrem tot el pèl del cos perquè no el necessitem en anar vestits, els pavellons auditius s'esfumaran perquè ja no necessitem una bona oïda per a sobreviure a la selva. Són certs aquests enunciats? Primer de tot expliquem breument com funciona l'evolució.


L'evolució es basa en canvis en el material genètic de l'organisme. La reproducció sexual permet combinar aquest material provinent de dos individus diferents i crear-ne un de nou amb gens del pare i de la mare, i a més, que apareguin diferents tipus de mutacions durant el procés que puguin afegir noves característiques a aquest organisme. En canvi, en organismes on no hi ha reproducció sexual, l'evolució es basa més en mutacions puntuals, intercanvi de material gen`tic entre espècies i altres sistemes que augmenten la variabilitat genètica. 

En definitiva, hi ha tot una sèrie de sistemes que permeten que el material genètic dels organismes es combini o canvii per a generar individus amb noves característiques. Això succeeix a l'atzar i amb molta freqüència, però la gran majoria de vegades, les noves mutacions no comporten cap canvi en l'individu, o el canvi no es nota, o fins i tot és perjudicial i en algun cas remota, el canvi serà positiu. És com si agaféssim un cotxe i li donéssim un cop de martell a alguna de les peces triada a l'atzar, molt segurament el cotxe seguirà funcionant normalment, en alguns casos la peça era important i el cotxe funcionarà pitjor, i molt de tant en tant, la martellada que li hem propinat a una peça farà augmentar el rendiment del cotxe.

Dóna un cop de martell a l'atzar i ajuda a evolucionar a aquest cotxe!

Per què existeix aquest sistema de variació genètica?
Simplement perquè vivim en un món de canvi on els organismes necessiten adaptar-se i això s'aconsegueix permetent que el material genètic pugui canviar. Els organismes que no tenen aquesta capacitat, tard o d'hora desapareixen, i els que sí, tenen més possibilitats de supervivència davant dels canvis de l'entorn.

Les mutacions que adquirim quan som adults també són part de l'evolució?
Quan som adults també estem sotmesos a mutacions, un clar exemple és el càncer. Però, aquestes mutacions col·laboren en l'evolució? la resposta és que no, almenys que afectin a les cèl·lules a partir de les quals es generen els espermatozoides o els òvuls ja que és l'única manera de que aquestes mutacions passin a la descendència. Si no és així, aleshores les mutacions moriran amb vosaltres.

Fins aquí, hi ha hagut milions de mutacions i oh! n'hem trobat una de beneficiosa. Això vol dir que prosperarà? No. El següent punt important és l'entorn. El clima, la geografia, tot varia en aquest planeta on vivim, i una adaptació pot ser beneficiosa en una situació però no en una altra. Per tant, cal tenir en compte sempre el context global, l'entorn, que és el que determina si una nova adaptació és útil o no.

Però el punt més important és que perquè prosperi la mutació o adaptació, s'ha de transmetre a la descendència. Per tant, quines adaptacions tiraran endavant? En general, aquelles que donin un avantatge reproductiu respecte els altres individus (podrà reproduir-se amb més eficàcia) i aquelles que augmentin l'esperança de vida fèrtil d'un individu (podrà reproduir-se més).

Finalment, perquè aquesta adaptació es consolidi i sigui majoritària en la població cal el que se'n diu pressió selectiva. La pressió selectiva consisteix en que algun factor de l'organisme o de l'entorn converteix aquest avantatge adaptatiu dels nous individus, en un desavantatge perjudicial pels altres, fent així, que la població dels "mutants" augmenti més i més ràpidament, mentre que la dels no adaptats acabi fins i tot desapareixent. D'aquesta manera, l'espècie segueix una direcció evolutiva determinada en la que estarà millor adaptada a l'entorn.



Si perquè prosperi una mutació ha de donar un avantatge reproductiu, per què les girafes han evolucionat per tenir un coll més llarg? Els seguirà creixent el coll?
Un coll més llarg dóna un avantatge en l'alimentació, per tant, les girafes amb colls més llargs tenen més possibilitats de sobreviure, i per tant, d'aparellar-se, o sigui que també es tracta d'un avantatge reproductiu. Cal afegir, que en estudis recents, s'atribueix la llargada del coll de les girafes, no només per alimentar-se millor, sinó també perquè l'utilitzen per a lluitar entre elles en l'aparellament. I no, no els seguirà creixent en el context actual, perquè ara mateix ja s'alimenten a una altura on cap altre animal els pot fer la competència, per tant, un coll encara més llarg no donaria cap tipus d'avantatge respecte les que no el tenen tant llarg.

En definitiva, per què és poc probable que perdem el dit petit del peu? Pot ser que aparegui una mutació en que desaparegui, sí. Però per molt inútil que pugui ser el dit petit del peu (discutible), perdre'l no dóna cap tipus d'avantatge a aquesta persona respecte la resta de la humanitat i encara menys de tipus reproductiu, no hi ha pressió selectiva i el més possible és que la mutació s'acabi esvaint i desapareixent. El mateix passa amb el pèl del cos, els pavellons auditius i l'apèndix. Ah! Però un atac d'apendicitis pot matar-te, aleshores no tenir apèndix és un avantatge! Avui en dia, amb la medicina actual, aquesta pressió selectiva ha desaparegut i a més, no hi ha prous apendicitis com perquè sigui una amenaça real.

I perquè no tindrem caps amb cervells enormes en el futur, si és un clar avantatge en el món modern?
Perquè els que tenen dos dits de front, fan servir preservatiu.

1 comentari:

  1. La natura fa el seu camí, ni que sigui emprant el làtex ;)

    ResponElimina