Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 3 de juny del 2011

Un dinosaure al meu pati

Avui m'he llevat, he pres un suc de prèssec i raïm i amb el meu barnús d'estar per casa m'he disposat a estirar-me una estona al sofà amb el portatil (no m'odieu si us plau, treballadors del món). Mentre repassava les novetats dels blogs de ciència del dia i amb el balbuceig pseudoracional de la Pilar (detotensapmésqueningú) Rahola de fons a la meva televisió, de cop i volta he sentit un soroll al pati.

Estic acostumat a sentir sorolls de tot tipus al pati on s'hi ha establert a temps parcial una petita colònia de gats indignats. Abandonant el meu estat quasi letàrgic, deixant enrera el motlle del meu pompis que tant m'havia costat construir en el coixí del sofà, m'he aixecat i he tret el cap per la porta que dóna al pati. I oh! Quina no ha estat la meva sorpresa en descobrir, sobre les rajoles, ni més ni menys que un DINOSAURE mort!!!

Un cop recuperat del meu sobressalt m'he disposat a analitzar-lo amb més deteniment. Es tractava d'un exemplar adult, mort no feia gaires hores. M'he atrevit a determinar que es tractava d'un Passer domesticus. Sense més dilació, us deixo amb la foto de l'espècimen.


A la foto veiem el cadàver dramàticament estès al terra i com el dinosauricida apareix en escena.

Sí, és un pardal, i sí, és un dinosaure, o al menys el que en queda. És cert que és una incorrecció per part meva d'anomenar-lo "dinosaure", és com si del català en digués llatí. El llatí és una llengua morta perquè ja no s'usa (habitualment) en la seva forma original, però no ha desaparegut, ha evolucionat donant a lloc al català, castellà, francès, italià, portuguès, romanès etc. Per tant, d'una manera o altra podríem dir que parlem llatí. El mateix passa amb els dinosaures, van extingir-se, sí. Però abans, alguns havien evolucionat fins a esdevenir ocells i aquests no es van extingir, van seguir evolucionant fins als nostres dies de manera que el pardalet mort del meu pati és descendent directe (amb uns milions de generacions de diferència) d'algun d'aquells dinosaures que vivien desenes de milions d'anys enrere.



Un fòssil com aquest va ser la clau per demostrar la relació entre aus i dinosaures. Archeopterix, un dinosaure amb plomes, entre d'altres adaptacions morfològiques que donen evidència d'aques procés evolutiu. Només cal fixar-se en les potes dels ocells que recorden a les d'un rèptil, només això ja feia sospitar.

L'evolució és una meravella, petits canvis a l'atzar, alguns dels quals proporcionen avantatges adaptatius en un entorn determinat, aquests prosperen per selecció natural i segueixen evolucionant. Un dels casos més genials d'aquesta adaptació evolutiva i que a mi m'agrada especialment, són els pingüins. Analitzem aquest cas, de manera molt resumida.

La vida va començar al mar. Després d'un munt de passos evolutius es va arribar als peixos, amb les seves aletes. Els peixos van sortir de l'aigua, esdevenint amfibis i rèptils amb les seves arpes. El següent pas evolutiu van ser els dinosaures, amb les seves urpes, i, com hem vist, alguns van desenvolupar ales. Van aparèixer els ocells que usaven aquestes ales per volar. Però carall! Alguns d'aquests ocells, com els pingüins, readapten les seves ales, donant-los forma d'aleta per retornar a l'aigua emulant les extremitats que tenien els seus antecessors més antics.

Quin gran invent aquest de l'evolució que fa que els peixos puguin tornar al mar en forma d'ocells i que jo pugui trobar-me un petit dinosaure mort al pati cada matí quan em llevo.

5 comentaris:

  1. Es nota que estàs sense feina eh!
    I encara hi ha gent que creu en el creacionisme, o ja ni et dic els que segueixen el Lamarckisme!
    Si segueixes a aquest ritme, pots deixar la ciència i dedicar-te a escriure jeje

    sergi

    ResponElimina
  2. Em fa sentir poderós saber que vaig sobreviure a l'atac d'un "caçador de dinosaures"...

    Brother

    ResponElimina
  3. En realitat només volia acariciar-te.

    ResponElimina
  4. Que consti que a l'àvia l'hi ha agradat molt, ja tens una nova fan: la clàssica àvia ^^ Endavant!

    ResponElimina
  5. Ep, que en vas fer del dinosaure?
    Què sàpiques que, tot i que sortiré com a anònim, sóc ton tiet....de fet un mico, com tu...apa i apa!!!

    ResponElimina